Joc lliure

A L’Eixample de Barcelona hi ha un cau acollidor i estimulant on les famílies amb nens petits poden jugar lliurement, sentir, descobrir, experimentar, aprendre, imaginar, crear, expressar-se, relacionar-se i, sobretot, divertir-se.

 

El cau és un espai viu i segur que convida a saltar, pujar, baixar, arrossegar-se, o transformar-lo amb la imaginació.

 

Creiem en el joc lliure. El nostre repte és proposar un ambient de llibertat i respecte amb uns materials adequats per a que es doni el joc espontani i natural.

 

Entorns i materials que provoquin, que generin ganes d’interactuar-hi. Una vegada presentat el material, deixem que els infants actuïn espontàniament, acompanyant-los i, si ho necessiten, ajudant-los i proposant-los maneres de jugar.

 

Donar joc i deixar jugar.

Cada cop són més veus que insisteixen que la millor extraescolar, la més educativa i la que més prepara per a la vida adulta, és el joc. I, si és possible, millor el joc lliure, entre iguals.

 

 

Sovint no s’inclou un temps per jugar per més que el joc està considerat “una necessitat vital” de la infantesa, com respirar o menjar.

 

 

El lloc lliure millora l’autoestima, és creatiu, transmet valors, socialitza, fomenta l’autocontrol, fixa els aprenentatges, afavoreix la comunicació, dóna agilitat, desestressa i ensenya.

 

 

Molts nens demanen als seus pares que els apuntin a extraescolars per anar amb els seus amics, sobretot quan l’alternativa és estar sol a casa.

 

 

Els pares han de saber que, més que aprendre moltes coses, els seus fills han de jugar.

 

 

Jugar és igual a aprendre, i jugant s’aprèn tot.

 

 

L’aprenentatge més efectiu és fa fora de l’escola, jugant, sense límits horaris ni regles.

 

 

No es pot crear i innovar sense passar per l’error, però l’escola i la societat castiguen l’error, i l’únic marc en que pots provar i provar, i passar per fracassos sense que passi res és el joc.

 

 

Psicòlegs, pedagogs i sociòlegs que segueixen l’evolució del joc asseguren que avui l’únic lloc on sobreviu l’esperit infantil de sempre i es juga entre iguals –sobretot a les ciutats– és el pati de les escoles, i allà no s’emporten joguines, de manera que als nens no els resulten tan útils.

 

 

El temps de lleure i de joc infantil cada vegada és menor i a més hi ha molts nens que no tenen parells per jugar.

 

 

D’una banda, els nens deixen abans les joguines, però de l’altra ara també juguen els adults, joves i grans, perquè es dedica més atenció als fills i néts.

 

 

No necessiten un armari ple de joguines, sinó objectes que despertin interès i ganes de jugar, perquè l’objectiu del nen no és la joguina –que només sorprèn quan s’obre la caixa–, sinó el joc.

 

—

Extractes d’uns articles que us recomano de Mayte Rius a La Vanguardia:

 

“Deu raons que fan del joc la millor extraescolar per al teu fill”
http://www.lavanguardia.com/vida/20160918/41391086679/jugar-mejor-actividad-extraescolar-ninos-habilidades-competencias.html

 

“Més joc, menys activitats extraescolars”
http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20110916/54216033596/mas-juego-menos-actividades-extraescolares.html

 

“Tinc vuit anys i no en vull de joguines”
http://www.lavanguardia.com/encatala/20151216/30836630947/tinc-vuit-anys-i-ja-no-en-vull-de-joguines.html