No vaig imaginar que el taller de psicomotricitat amb paper higiènic tindria tant d’èxit. El taller va ser una passada, els nadons van tenir una experiència sensorial molt enriquidora i els pares també. Estirar-se al terra i fer l’àngel amb el teu fill com si estiguéssiu a la neu és un plaer per  a tots dos.
 
A qui no li agradaria desenrotllar rotllos de paper de wc sense solta ni volta?
 
A ningú, es clar, i per això va vindre tanta gent. Ens ho havíem d’haver imaginat.
 
El cau es va posar a petar. Demano disculpes a tots els que no van poder entrar i a tots els que degut a la quantitat de gent que va venir no van poder gaudir tot el matí del cau en bones condicions. Prendrem mides per a que no torni a passar.
 
Potser hauríem d’haver tancat l’accés abans però sabia greu deixar a la gent sense fer el taller i, sobre la marxa, vam organitzar 3 torns que van anar entrant a la sala i gaudint de l’experiència uns 20 minuts per torn. I, ja us dic, les famílies van quedar encantades per l’activitat però… el problema és que fora de la sala semblava el metro de Tokio en hora punta.
 
No s’hi estava bé. I això va contra principis del cau.
 
Des de que vam obrir quatre vegades hem hagut de tancar l’accés perquè no s’estava a gust per massa gent.
 
El primer cop va ser el 12 d’octubre de l’any passat, un dimecres festiu just desprès de que Mammaproof publiques la seva crònica del cau. Aquí es van mostrar per primer cop els límits del cau.
 
El diumenge  16  d’octubre era el segon dia de teatre al cau, la Sherezade Bardají ens va presentar un espectacle d’ombres xineses. La funció era per nens de 3 fins a 9 anys. El cau es va omplir de famílies amb nens de menys de 3 anys que volien veure l’espectacle. Van entrar tots. Eren masses i tot plegat bastant caòtic. M’havia equivocat, ho hauria d’haver previst.
Des d’aquell dia alternem diumenges les funcions per a menors i majors de 3 anys. Així es va solucionar el problema. No hem tornat a saturar el diumenge de teatre.
 
Un dissabte 22 d’octubre es va omplir moltíssim, fins el punt de tancar l’accés. La previsió del temps aquell cap de setmana era dolentíssima, després no va ser tant però si que va fer fred i força vent. Aquesta és l’única explicació que trobo.
 
I, per últim, el passat diumenge 15 de gener que, per primer cop, un taller va generar més expectativa de la que pot absorbir el cau.
 
Aquest taller el repetirem segur als propers mesos però segmentat per edats (de 0 a 1 any, de 1 a 2 anys i de 2 a 3 anys), així aconseguirem grups més reduïts i homogenis. Ja us avisarem.