Fa dos diumenges la Susagna Navó va fer al cau un espectacle de contes, ahir la Mon Mas va delectar-nos amb un espectacle de narració oral i cada dimecres nens de 4 i 5 anys flipen amb les classes de teatre del Moi Aznar.

 

Una de les coses que més m’han cridat l’atenció d’aquestes tres activitats d’expressió oral és que, per moments el públic, els nens i els adults arriben a punts de immersió propers a la hipnosi. Navegant per internet m’he trobat un document de Francisco Garzón Céspedes amb dues definicions  de narració oral escènica:

 

“La narración oral artística es un acto de hipnosis alternativa, un acto de hipnosis no convencional, donde el ser humano, al narrar a viva voz y con todo su cuerpo, convoca con el cuento oral la atención del público interlocutor, creándole a cada persona una nueva puerta a la realidad, otra óptica para ver o para reafirmar el mundo, óptica que contribuya a transformar la realidad toda y a transformar la realidad de cada cual.”

 

“La narración oral artística es un acto de ensoñación, donde el ser humano, al narrar a viva voz y con todo su cuerpo, reencuentra desde la fantasía la dimensión de los sueños.”

 

Semblen menys atractius que unes titelles o un mag, però, de veritat, que us recomano que porteu als peques a veure espectacles de contes amb un bon narrador. Jo em comprometo a portar al cau periòdicament espectacles d’aquest tipus.